FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desacoblar o de desacoblar-se; l'efecte. En electròn., mètode emprat per a impedir la interacció entre dos circuits o més, especialment entre dues etapes d'un amplificador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suspendre, impedir, la continuació (d'una cosa). Han interromput els treballs d'endegament. Van decidir d'interrompre les negociacions. Interrompre un discurs, un orador. Les converses s'han interromput. Posar fi a un discurs deixant-lo inacabat. Es va interrompre com si tingués por [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosit clar fet a les vores d'una roba, especialment a les vores interiors que resulten en una juntura d'una peça de vestir, per tal d'impedir que es desfilin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de blocar; l'efecte. Sistema de senyalització emprat en les línies de ferrocarril per a impedir que dos trens, dues màquines, etc., que circulen per una mateixa via entrin en col·lisió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'obstruir o d'obstruir-se; l'efecte. Tàctica d'una minoria encaminada a impedir o a retardar els acords d'una assemblea. La minoria radical acordà fer obstrucció al projecte del ministre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tres vegades quatre. Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud. Contenir les seves passions, la seva alegria. Dominar els sentiments propis, especialment la còlera. No us deixeu emportar per la ira: conteniu-vos! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pretensió d'atènyer la perfecció en les coses que hom fa. Tendència neuròtica que sol impedir l'acompliment de coses fàcils, perquè l'autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l'actuació en un pla ideal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit. Un aparell de contenció. Un mur de contenció. La contenció de les nostres passions. Acció de contenir allò que tendeix a desajuntar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri que, posat en un instrument músic, n'afebleix considerablement el so. Posar sordina a les seves reclamacions. Ressort que, en els rellotges de repetició, serveix per a impedir que toqui la campana o el timbre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir l'asfíxia (d'algú). Dificultar la respiració (d'algú). Tenir dificultat per a respirar. Ens asfixiàvem de tanta xafogor. Impedir el desenvolupament o la pervivència (d'alguna cosa). La cultura nacional asfixiava la cultura local. [...]
